ESPECIALITATS MÈDIQUES ADULTES I PEDIÀTRIQUES.

Servei de medicina intensiva

Poques conseqüències positives es poden extreure de les grans catàstrofes de la humanitat, com són les guerres o les epidèmies. No obstant això, cal admetre que, a partir de la Segona Guerra Mundial i, sobretot, de l'epidèmia de poliomielitis que va assolar els països nòrdics d'Europa al principi dels anys cinquanta, va ser quan es va plantejar la necessitat de crear unitats assistencials especials per tractar una sèrie de malalts que tenien greument compromesos el sistema i els òrgans vitals, sobre la base d'un millor coneixement de la fisiopatologia de determinades malalties greus i del desenvolupament tecnològic del monitoratge i el suport vital.

Des d'aleshores, les UCI o UVI han anat implementant i desenvolupant la seva tasca als hospitals moderns, amb un augment important en els darrers anys de la demanda de llits a les unitats de medicina intensiva a causa de:

L'envelliment de la població i el consegüent augment de les patologies cròniques i agudes.
L'increment de les expectatives de quantitat de vida i qualitat de vida.
L'evolució pròpia de la medicina, que aplica tractaments cada cop més complexos que obliguen a aplicar teràpies de suport vital prolongades, de manera que avui dia es poden considerar imprescindibles en el funcionament de tots els hospitals, sigui quin sigui el seu nivell.

En definitiva, són unitats especials en què s'ingressen i tracten els pacients que tenen compromesa la vida per una afectació greu d'un o més òrgans vitals. Per aconseguir els seus objectius, les UVI disposen, a més, d'un personal mèdic i sanitari altament qualificat i de sistemes i aparells de monitoratge i suport dels diferents òrgans per controlar i, en alguns casos, suplir la seva funció quan aquesta està greument compromesa.

Ara per ara, en l'àmbit sanitari ningú no dubta de l'avenç que aquestes unitats han suposat en el tractament de determinades patologies i quadres fisiopatològics greus ( p. ex. diferents tipus de xoc, sèpsies, insuficiència respiratòria, cardiopaties greus, síndromes coronàries agudes, insuficiència cardíaca, politraumatismes greus, grans cremats, fracassos renals , postoperatoris greus, etc.), amb el resultat clar d'una disminució de la morbiditat i de la mortalitat.

Finalment, cada cop hi ha més consens entre els professionals mèdics en els criteris d'admissió dels pacients en aquestes unitats, els quals han de ser estrictes i basar-se en actituds racionals, ponderades i ètiques, tot evitant sempre que sigui possible realitzar ingressos i tractaments que no compleixin els criteris establerts, cosa que només condueix a situacions irresolubles i a patiments innecessaris per a pacients i familiars.